Un 3 de gener sortia el setmanari En Patufet

El dia 3 de gener de 1904 es va publicar el primer número del setmanari En Patufet. Uns dies abans, havia sortit un número 0 que explicava quines serien les intencions de la revista:

       La voluntat de servir d’eina d’aprenentatge de la llengua catalana.

       La intenció de destinar els beneficis a la “protecció i sosteniment de les escoles gratuïtes establertes a Catalunya”.

 

 

Aureli Campany i Josep Aladern van ser-ne els iniciadors, tot i que al cap d’un any l’editor Baguñà la va adquirir i va encarregar la direcció, primer, a Josep Morató i, posteriorment, a Josep Maria Folch i Torres.

 

En Patufet va començar com una revista modesta de vuit pàgines. A partir del número 10 ja se’n publicaven el doble i al cap de poc ja eren trenta-dues.


En Patufet era escrita en to popular i contenia força il·lustracions de to humorístic.

 

L’increment de públic lector d’En Patufet va comportar que el setmanari canviés de presentació i evolucionés cap a un contingut més idoni per a adolescents que per a infants. Per compensar-ho s’inicià la publicació d’un suplement: el Virolet, que anys més tard es convertí en L’esquitx.

 

 

Amb els anys, la revista va patir trasbalsos com l’incautament el 1936 que acabà el 1938, tot i que publicant-se només quinzenalment a causa de la guerra. Com els problemes per a la reedició, els anys 50, en què el fill de l’editor Baguñà intentà reeditar-la i topà amb els problemes de la censura de Madrid que li ho impossibilitaren.

 

 

No va ser fins el 1968 que va començar la segona etapa d’En Patufet. El primer número incorporava una portada de Ferrándiz que donava a en Patufet una estètica nova i d’exultació de felicitat. Envoltat de noves generacions, estava acompanyat de dos personatges ancians que representaven els lectors de la primera època.

 

 

Aquesta segona etapa no va tenir l’èxit de la primera i tot i que del primer número se’n van haver de fer tres publicacions, va suspendre la seva publicació per problemes econòmics el juny de 1973.

 

 

[@more@]



Quant a nuriettaupi

Sóc empordanesa de naixement i de cor. M\'apassiona escriure i explicar-vos els meus pensaments i opinions i també escriure en aquest bloc. De fet, sense vosaltres, no tindria sentit Gràcies per visitar-me.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.